Xocolat Centre

Christina Rosenvinge ha fet el seu millor disc, que ja és dir. Podríem dir que amb "Tu labio superior" estem davant l'habitual disc de maduresa, però la maduresa no sol incloure tanta intensitat ni tant vertigen. Amb una banda esplèndida formada per amics americans-Steve Shelley (Sonic Youth) a la bateria; Chris Brokaw (ex Come) en guitarres i baix; Jeremy Wilms en baix, contrabaix i guitarra-més Charlie Bautista, ha enregistrat una obra intensa, palpitant i viva. Hi ha cançons ( ("Negro cinturón", "Anoche", "Animales vertebrados") que sonen a cabaret berlinès, música per supervientes. A "Eclipse" la veu compleix una funció més rítmica que melòdica. Els jocs de poder entre amo i esclau, però també un despit tenyit de nostàlgia ("La distancia adecuada", "Nadie como tú"), l'episodi de fúria hormonal ( "Tres minutos"), un solipsismo fatal ( "Las horas" ) O el caos sentimental ( "Anoche") conformen el nebulós paisatge literari: un món d'adults tan dolientes i egoistes com adolescents, de ferides i rondes nocturnes, de baixos instints que es disfressen de qualsevol altra cosa. Un disc ple d'intensitat i bones cançons