Xocolat Centre

Easy Come, Easy Go és el tercer disc de Marianne Faithfull produït per Hal Willner (els anteriors produïts per ell van ser "Strange Weather" i "Blazing Away"). Marianne i Hal han estat amics íntims des que es van conèixer, allà pel 1982, i han treballat junts en nombrosos projectes al llarg dels anys (els més recents, tres de les cançons del seu exitós disc anterior "Before The Poison"). Easy Come, Easy Go és el primer disc complet produït per Hal des de "Strange Weather" fa més de 20 anys. Com aquest disc anterior, Easy Come Easy Go és una col · lecció de cançons escrites per altres i interpretades per Marianne. Quan "Strange Weather" va ser editat el 1987, ràpidament va passar a considerar un dels millors discos de Marianne, així que aquesta vegada el repte era realment important: Marianne i Hal havien de fer un disc que fos, almenys, igual de sublim. Ambdós artistes han afrontat el repte de manera brillant: han aconseguit un disc imperible, tota una obra mestra.

Les cançons han estat escollides per ambdós, i discorren per el repertori d'artistes com Billie Holiday amb la cançó "Solitude", passant per "The Crane Wife" d'una banda actual com The Decemberists. Altres de les cançons són "Sing Me Back Home" de Merle Haggard, "Children of Stone" de Espers, la petita joia que ha inspirat el títol del disc, "Easy Come, Easy Go Blues" de Bessie Smith, la cançó de Morrissey "Dear God Please Help Me", "Down from Dover" de Dolly Parton i "Salvation" Black Rebel Motorcycle Club.

Easy Come, Easy Go també inclou la participació de convidats especials; Keith Richards apareix en "Sing Me Back Home", Antony Hegarty a "Oo Baby Baby" i Jarvis Cocker en la cançó de Sondheim "Somewhere". Altres aparicions estelars en el disc procedeixen de Rufus Wainwright, que acompanya amb la seva poderosa veu el tema "Children of stone", mentre la seva tia i la seva mare, Kate i Anna McGarrigle, apareixen a "The Flandyke shore". Warren Ellis col · labora amb la màgia del seu violí en tres cançons, i Nick Cave aporta la seva veu en "The Crane Wife". Sean Lennon i Teddy Thompson toquen la guitarra en un parell de cançons i, Cat Power participa amb les seves harmonies en "Hold On, Hold On" .

El disc es va gravar en directe en els estudis més antics de Manhattan, els cèlebres Sear Sound. Els arranjaments són de Cohen Bernstein i Weinberg Goldstein i es van fer específicament per Marianne. Les seccions de cordes i metalls foren dirigides per L. Picket, i la banda de músics està formada per Marc Ribot, Greg Cohen, Rob Burger, Barry Reynolds i Jim White. Es va gravar en molt poques preses (no van ser necessàries més); de fet, algunes cançons es van gravar una única vegada (els Enginyers de so londinencs acostumaven a trucar a Marianne en els 60 ' "One Take Faithfull" ( "Faithfull Una Sola Presa" ). De fet, hi ha molt pocs afegits posteriors en aquest disc.