Carmen Santonja i Gloria van Aerssen eren dos joves que es van fer amigues al
ambient intel · lectual del Madrid de finals dels cinquanta i principis dels seixanta.
Un món d'escriptors, actors, pintors, coreògrafs i cineastes. La brillantí-ssima
generació dels Azcona, Armin, Fernán Gómez, Martín Santos, etcètera. Elles cantaven i pintaven i els sobrava el que anomenen "temperament artístic". I de sobte van arribar els Beatles i els Stones i Dylan i elles - per què no? - Van decidir convertir-se en alguna cosa així com Lennon i McCartney. El cas és que ho van aconseguir però a l'espanyola, és a dir desenvolupant una discografia incomparable front a tot tipus d'incomprensions i ninguneos. VAINICA DOBLE solen ser considerades com una curiositat estimulant dins del lamentable panorama del pop espanyol. Això ve avalat per la influència que van exercir sobre els elements més renovadors de la moguda dels vuitanta (Fernando Márquez 'El Zurdo',
Carlos Berlanga ...) i fins i tot en grups com Mecano encara que, en realitat van ser molt més.
VAINICA DOBLE no només eren magnífiques compositores, també els discs poden incloure entre les comptades joies del pop espanyol. Aquest és el cas de taquicàrdia, el doble LP que
gravar en 1983 per Nuevos Medios i que, masteritzar i reeditat en CD, brilla ara
com una obra mestra per la qual el temps no ha passat.