Xocolat Centre

Parir cançons, això és el que Senior fa. Explicar el que li passa, suposant que abans ja li ha passat a algú o li passarà aviat. Ser honest amb ell mateix i amb tot el que li importa. Creure que la creació neix de la introspecció i de la necessitat d'explicar a la gent dels petits descobriments que va fent sobre això tan curt ple de nits tan llargues anomenat vida. Calcular, perseguir la plenitud. Parir cançons, això és el que fa Sènior. I ara té al seu voltant a la perfecta comare per parir les cançons, una banda de rednecks devastadora i vital: El Cor Brutal. I amb ells ha aconseguit creuar l'oceà i, des de Montevideo fins Nashville, han donat a llum a dotze criatures sinceres, fermes i amables que, juntes i en un cert ordre, conformen l'experiència gratificant d'SENIOR i El Cor Brutal. L'Experiència va arrencar a València l'any 2007 quan Sènior va començar a escriure les cançons que gravarien en directe i en analògic amb El Cor Brutal un any després a l'Uruguai, en els mítics Estudis Sondor de Montevideo (amb 70 anys d'existència, els més antics d'Amèrica Llatina, i on han gravat artistes com Eduardo Mateo o Jorge Drexler). Va continuar al llarg de 2008 als Estats Units, barrejant les cançons en The Funeral House en Louisville (on es van cuinar les primeres demos de My Morning Jacket i Palace Brothers) i masteritzat a Georgetown Màsters a Nashville (on han masteritzat Neil Young, Townes Van Zandt, John Hiatt, Emmylou Harris o Kris Kristofferson). L'experiència gratificant d'SENIOR i El Cor Brutal conté dotze cançons orgàniques i res metafòriques sobre el pas del temps i les relacions personals. Es mou entre el powerpop de símptomes, el rock de tota la vida d'Quan No Saps Lo Que Tens i la cançó d'autor d'El Cant Del Consol, passant pels ambients jazz d'El Joc de Demanar i el mig temps de L'animal , incloent-singles de la singularitat de El Signe Dels Temps o Himne Regeneracional.